Com sabré arribar fins a tu?
El teu cel, el teu blau més pur…
Atrevir-me a caure als teus ulls,
saber qui sóc amb tu? Com dir-t’ho tot sense dir res?
Entrar al teu cel sense que sentis res?
Trobar la clau per arribar a on ets tu,
tan lluny i tan a prop… Si poguéssim ‘ser més enllà del temps,
viure sense pensar res,
i poder sentir, saber que som eterns…
Que no hem de patir per res. Deixa’t ‘ser encara que tinguis por,
i veuràs que és només una il·lusió
que se’n va amb la teva llum;
se’n va quan no obres els ulls… Volaré per explicar-li al cel
que sé qui ets; que vul que estiguis bé,
i sentir tot el que em diu el cor
per si no hi ets, trobar-te un altre cop. Trobar-te un altre cop…
Trobar-te un altre cop…
Trobar-te un altre cop…