Fa un minut que no em passes pel cap,
fa un instant que no et trobo a faltar;
i camino de pressa sabent que faig tard,
i veig noies morenes que il·luminen el parc. Fa un minut que no em passes pel cap,
fa un instant que no et trobo a faltar;
i m’aturo als semàfors, com sempre, encantat,
mentre els cotxes em renyen i el bon temps ja ha arribat. De nit la son
em puja pels turmells,
somio i tu
no em parles. De dia el sol
se’m filtra pel clatell.
No hi penso…
No hi penso… Fa un minut que no em passes pel cap,
fa un segon que no et trobo a faltar;
i quan veig un missatge a la bústia de veu
no l’escolto, nerviós, volent que sigui teu. De nit la son
em puja pels turmells,
somio i tu
no em parles. De dia al sol
em llisca pel clatell.
No et penso…
No et penso… Fa un minut que no em passes pel cap,
fa un instant que no et trobo a faltar;
I, a la cua del cine, quan et trobi al davant
et diré amb la mirada que ja no ets important…