I les teulades,
i les finestres,
i aquell pedrís on seia l’avi cap al tard. I les escales
vora l’església,
i el terme al vespre des de dalt del campanar. I el soroll del rellotge
que esbocina el comiat,
i el silenci del poble
que sembla que ja ho sap. Me’n vaig, me’n vaig:
demà ja hauré marxat! I les albades,
i alguns capvespres,
i els gats feréstecs que empaitava amb en Joan. I la guixada
amb la meva lletra
que vaig escriure d’amagat al seu portal. I el soroll de les passes
de la gent matinant,
i el silenci que omple
els racons mentre jo… Me’n vaig, me’n vaig:
és el que em cal!
Me’n vaig, me’n vaig;
tot té un final…
Me’n vaig, me’n vaig:
demà ja hauré marxat!