Camines,
vas perdut tot el dia.
Camines per sobre una via
que encara no té un destí final. Contes tots els dies que fan falta
i és que no perds l´esperança;
després diuen que no tenim ideals. Vius en un món que canvia,
on poques coses t´inspiren.
Jo estic amb tu… Contemplarem el món des d´un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals. Sospires.
Busques conscient la màgia,
aquell anhel de la infància,
aquella energia que no s´acaba mai. Emprens el repte d´una vida solitària,
com una bona pregària,
la que surt de dins del cor. Ja has trobat una sortida.
Vols prendre el pols a la vida.
Es veu millor en la distància.
Vull venir amb tu… Contemplarem el món des d´un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals. No puc esperar…
Ha de ser aviat…
Vull canviar el món amb tu, si vols.