Buscaré sempre el sol,
caminant cap al nord,
sense rumb,
però amb desig d’entendre. Ha arribat el moment,
recordant simplement,
son tan grans els errors.
Desperta. Deixaré enrere tot allò que avui no m’interessa
ben senzill però amb valor
Somriuré a aquells que saben dibuixar-se en l’esperança
d’un camí ple de flors. Vull frenar-me d’aquest
Gran impuls que m’empeny
Degustar tros a tros.
És meva. Aviat em dius que torni,
que no et creus res d’això,
que sóc un somiador. Deixaré enrere tot allò que avui no m’interessa,
ben senzill però amb valor.
Somriuré a aquells que saben dibuixar-se en l’esperança
D’un camí ple de flors. I ara tot és més fàcil,
res es torna tan fràgil,
converteixo en paraules
tots els meus fets. Deixaré enrere tot allò que avui no m’interessa,
ben senzill però amb valor.
Somriuré a aquells que saben dibuixar-se en l’esperança
D’un camí ple de flors. Deixaré, enrere tot allò que avui no m’interessa,
ben senzill però amb valor.
Somriuré a aquells que saben dibuixar-se en l’esperança
d’un camí ple de flors. (x2)