És Nadal i a casa,
prop de l’arbre,
el tió somriu als nens,
que corren a la cuina
on, nerviosos,
esperen que els cridem. Si els veiessis… Sota de la manta
hi ha joguines
i un detall pels grans.
Sento algú que crida:
‘tothom a taula
és hora de dinar’. Si ens veiessis,
si ens veiessis… I si veiessis la petita
com s’enfila a la cadira
i recita un vers;
un estel que creua el cel
i el tiet, que entre cava i cava
canta la nadala que amb tu sempre cantava. Pastors, aneu a Betlem
i busqueu l’estable,
on plora un nen que té fred.
Porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó. Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm Tapo la petita
que ha quedat
adormida en el sofà
i l’Oriol explica
que té una amiga
a la Universitat. Si els veiessis
si els veiessis… I si veiessis com cantem
entre cava i cava
aquella nadala
que tu sempre cantaves. Pastors, aneu a Betlem
i busqueu l’estable
on plora un nen que té fred.
Porteu roba i alguns troncs
i cuideu la mare
i el petit nadó. Mmmmmmmmmmmmmm
Mmmmmmmmmmmmmm