L’Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent. Amèlia:
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells. La madrastra:
Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu? Amèlia:
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu. Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells. La madrastra:
Filla, la meva filla,
d’això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu. Amèlia:
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells. Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu. Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells. I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu. Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.