Malson per entregues

Song of Artist Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa). Check Here the full Lyric of Malson per entregues, a Song of Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa). Do you want to see more lyrics of Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa), check the category page with letter J or visit the artist page with all lyrics of Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa)!

Check all Lyrics of Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa):
  • Homepage
  • >
  • J
  • >
  • Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa) – Malson per entregues

Joan Manuel Serrat ( Joan Manuel Serrat i Teresa) – Malson per entregues

Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
i a l’esmorzar va comentar amb la dona
que havia somniat que l’empaitava
un home d’aspecte facinerós
armat amb un trenta-vuit
caçant-lo a trets per tota la ciutat,
pels terrats i sota les clavegueres,
corre que corre i l’home aquell darrera,
implacable i decidit
com un àngel de la mort.
I esfereït i cec va ensopegar,
però ans que el botxí rematés la faena
ell tragué una arma
i amb mitja dotzena de trets
va deixar-lo estès
enmig d’un bassal de sang.
I de darrere un arbre sortí en Pau,
un company de penúries d’oficina,
per ensorrar-li un ganivet de cuina
al ferit en el clatell,
com qui descabella un brau.
I l’endemà, asseguts als peus del llit,
ell li va dir, plorós, amb mala cara,
que el maleït malson continuava
amb ell al mig del carrer
amb una pistola a la mà
que encara fumejava pel canó.
La gent plorava, cridava i corria.
Ell volia moure els peus i no podia.
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
I en Pau tampoc pogué fugir. Voltats
de policies, cotxes i sirenes,
les mans emmanillades a l’esquena,
a cops de puny i empentes
se’ls van endur en un furgó.
Després un raçó fosc i un llum als ulls
i uns homes fent preguntes
i amenaces en relació
a un mafiós mort a la plaça
per dos fanàtics fidels
a diabòlics rituals.
Va despertar-se xop i tremolant
la nit següent, cap a dos quarts de quatre.
«Demà sens falta anirem al psiquiatre…»,
ella va dir-se mentre ell
li contava sanglotant
que el jutge, sense haver-se’ls escoltat,
els condemnava a divuit anys i un dia.
Es pensava que mai més no tornaria
a mirar-se en els seus ulls
ni a sucar pa en el seu plat.
Per sort en Pau, camí de la presó,
utilitzant la coneguda argúcia
del “tinc pipí i tinc la pixera fluixa”,
va saltar en marxa del tren
i va fugir en la foscor,
i ell es podria en un calabós fred
amb un camell penjat que només reia
i un transvestit amb barbes que li deia:
«Quan t’hi acostumis veuràs que no s’hi està malament.»
Quan van tornar del metge es va adormir profundament com un nadó
al sofà i hauria pogut seguir clapant fins l’endemà
si no l’hagués despertat
la seva pobra muller
cridant que en Pau havia telefonat
que els de la “pasma” els seguien les passes,
que no era un bon amagatall la casa,
que fondejat en el port
esperava un vaixell grec.
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
la sensació que el terra es bellugava,
va obrir els ulls i es va topar
amb una cara
molt semblat a Charles Boyer
somrient-li a un pam del nas,
oferint-li una tassa de cafè
i amb veu de vell llop de la mar li deia:
«Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure
nous arriverons à Marseille.
C’est joli la liberté,
n’est-ce pas, monsieur?
C’est joli la liberté.
C’est joli la liberté,
n’est-ce pas, monsieur?
C’est joli la liberté.»
«Han dormit bé, senyora, senyor?
En una mitja hora
arribarem a Marseille.
Es bonica la llibertat,
no és així, senyor?
Es bonica la llibertat.
Es bonica la llibertat,
no és així, senyor?
Es bonica la llibertat.» 

Copyright © lyrics.ph - All rights reserved.