Tornaré a sentir-me tan nostàlgic
quan arriben aquests dies de Nadal.
Un any més reunits amb la família
i aquests nens que cada cop estan més alts,
murmurant una vella melodia,
que ens desperta la tendresa d’un infant.
És la força d’un abraç, d’una carícia
dels que estimes i els que sempre et fan costat (x2) I després d’uns petons i una dolça benvinguda
ens seurem al mateix lloc de cada hivern.
Però aquest any finalment, el petit ja menja a taula,
l’asseurem en aquell buit que ens vas deixar. I riurem igualment, entre llums i serpentines,
recordant alguna història de fa temps.
Brindarem pels presents i aquells que en pau descansen
i unes llàgrimes s’escapen mentre els nens,
mentre els nens ens fan riure de nou. Sé molt bé que la vida és corda fina,
trencadissa i fràgil com un cor enamorat.
Sé també que el temps vola i mai s’atura,
que quan un està naixent, l’altre se’n va. I tot i així de vegades se’ns oblida,
que tot bon moment s’ha d’aprofitar,
i estimar-te els teus, com si fos l’últim dia
com si fora aquest l’últim Nadal. Qui sap si l’any que ve et tindré al costat? (x2) I després d’uns petons i una dolça benvinguda
ens seurem al mateix lloc de cada hivern.
Però aquest any finalment, el petit ja menja a taula,
l’asseurem en aquell buit que ens vas deixar. I riurem igualment, entre llums i serpentines
recordant alguna història de fa temps.
Brindarem pels presents i aquells que en pau descansen
i unes llàgrimes s’escapen mentre els nens… I riurem igualment, entre llums i serpentines
recordant alguna història de fa temps.
Brindarem pels presents i aquells que en pau descansen
i unes llàgrimes s’escapen mentre els nens…
mentre els nens ens fan riure de nou…
mentre els nens ens fan riure de nou…
mentre els nens ens fan riure de nou.