El “corsé” no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la “tablilla”
al gremi de la cotilla:
dimecres a dos quarts d’onze,
assemblea general. La faixa… Olé, olé, i olé.
La faixa està de rebaixa. Olé, olé, olé.
No se’ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, feixistes. S’inaugura la reunió
i és tan gran l’esverament
que per calmar l’assemblea
així parla el president:
“Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt,
no s’exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal. Què tant acostar-se a Europa!
Què tant canviar de “jaquetes”!
Si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa,
caldrà tornar a dir al país
o faixa… o caixa! Continuant la reunió
es llegeix una “octavilla”,
que en contra de la cotilla
ha llançat l’oposició.
On hi ha escrit: “Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i als feixistes de propina.” Deu cauen sota la taula
víctimes d’un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el día de la Ascensión”1 Feixistes… Olé, olé, i olé.
No busqueu més solucions. Olé, olé, i olé.
Sabeu de fonts fidedignes
que la culpa és dels maçons
i dels jueus malignes.
Feixistes…
Sou del món occidental
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició. Olé!