Pa, pa, pa, pa, paper, paper
Paper, paper. Paper, paper. Paper, paper.
Paper, paper. Paper, paper. Paper, paper.
Paper, paper… esterilitzat,
Paper, paper… higienitzat,
Paper, paper… enrotllat. Paper, paper…
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.
Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general, el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evacuar lluita de classes no n’hi ha.
per què en això d’evacuar lluita de classes no n’hi ha.
No, n’hi ha! El teu destí fatal, màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat estira de la cadena
i tu te’n vas al darrere, de cap a la claveguera.
Però en acte de rebel·lia embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i setinat,
t’han destrossat i “despreciat”, vilipendiat i deshonrat.
Paper abnegat, paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat i ara et volem reivindicar:
T’han estripat, empastifat i rebregat i rebutjat. Pobre paper, com t’han deixat.
Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre ens trobarem al quarto de bany
Endavant!, endavant! Endavant!, endavant!
Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics tu ets el més fidel,
gloriós paper de wàter immortal.
Paper, pe,
pe, pe, pe, pe , pe…
pe, pe, pe, pe , pe…
Glòria al paper … al paper.
Glòria al paper, paper
Glòria al paper, paper
al paper, al paper
al paper, al paper
Paper, paper, pe, pe , pe , pe ,pe!