Et recordo sempre així,
la promesa prohibida,
un nus a l’estòmac,
la catifa i els seus jocs. Et recordo sempre així,
el final de la innocència
abraçada de dos cors,
les teves caricies i recompenses. Et buscaré fins al final,
et demanaré que em cuidis,
et seguiré despullant
fins que em deixis d’estimar. Et recordo sempre així,
cuidant dels meus somnis,
aplaudint els meus èxits,
aixecant-me de les meves derrotes. Et recordo sempre així,
abraçant la llum de l’alba,
enganyant les agulles del rellotge
corrent entre els teus braços. Et buscaré fins al final,
et demanaré que em cuidis,
et seguiré despullant
fins que em deixis d’estimar. I ara, que entens les meves cançons,
que omples la llum de la meva vida
i que els meus ulls saben on trobar-te,
vull que entenguis que avui
et regalaria fins l’últim minut de la meva vida. Et buscaré fins al final,
et demanaré que em cuidis,
et seguiré despullant
fins que em deixis d’estimar. Et recordo sempre així…