Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
doncs no hi ha terra pus ufana
sota la capa del sol! Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas;
canta la terra encar sencera
i canta que cantaràs. Canten l’ocell, el riu, la planta;
canten la lluna i el sol…
Tot treballant, la dona canta
i canta al peu del bressol. I canta dins d’aquesta terra
el passat ja mai passat;
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat! Fill meu, per Catalunya
vull veure’t gran i fort!
Venja’t dels qui la ultratgin
i, per ella, viu i mor!